El Celler Cooperatiu de la Granada, construït l’any 1920 i que conserva el testimoni de la pagesia vitivinícola, l’esperit cooperatiu, l’esforç i el treball de famílies dedicades a tenir cura de les vinyes que envolten el municipi.

És un edifici que mostra les influències del corrent modernista de l’època, tot i que en un moment ja tardà. Sobretot cal destacar, però, que ja es va construir seguint les directrius constructives de les noves tècniques aplicades a la producció i comercialització del vi…

Un dels elements emblemàtics i que, com el castell, formen part de la història del municipi des dels seus orígens és l’església de Sant Cristòfol. De fet, hi ha esment d’aquesta església parroquial de la Granada, situada dins el recinte proper al castell, des d’abans d’acabar el segle X. Però, tal com va passar també amb el castell, l’exèrcit cordovès la va destruir el 1003. Dos anys després, el bisbe de Barcelona Aeci ja al·ludia a la seva restauració…

Un dels espais amb més història del municipi de la Granada és el seu castell, o les restes que encara se’n conserven.

Situat al cim d’una petita elevació, forma part del naixement del municipi, ja que els orígens de la Granada són documentats des de l’any 950, precisament quan el bisbe Guilarà infeudà la Granada, en terme d’Olèrdola, a Sisovald, el qual va edificar una torre. Això, sí, pocs anys després, el 1003, una escomesa sarraïna va destruir el castell. Dos anys després, el bisbe Aeci va començar el procés de reconstrucció, que es va allargar fins a l’any 1013…

Passejant per la Granada trobem molts altres elements interessants, com per exemple, el conjunt del nucli antic del municipi. Està format per cases entre mitgeres amb façana al davant i al darrere, que tancaven el poble, amb portals d’entrada a la vila antiga i que va ser construït entre els segles XI-XVII, amb carrers estrets i irregulars, amb petites places i amb jardins privats. Les cases conserven interessants elements arquitectònics i històrics, arcs adovellats d’entrada a les cases, contraforts, llindes, ampits i brancals de pedra de portes i finestres, i escuts…

Les restes més antigues trobades al municipi de La Granada corresponen a un conjunt de fòssils de fa uns 16 milions d’anys, descobertes durant la construcció de la línia de tren. L’any 2007 es va descobrir un altre jaciment a la zona de la Teuleria dels Àlbers, que va demostrat l’existència d’una vila romana en aquesta zona.

En època feudal, el bisbe de Barcelona era el senyor del castell, però el governava a través del batlle i el castlà. Al batlle li pertocaven les rendes del castell, les vendes i els drets. En canvi, al castlà li corresponia la part de les rendes que el senyor dedicava a la vigilància i defensa del castell.

És per aquest motiu que la casa del castlà és molt a prop del castell, just al costat de l’església. Bastit entre els segles XV i XI en estil gòtic de transició, es tracta d’un casal residencial fortificat, entre mitgeres, compost de planta baixa, pis i golfes.

La vinya pintada, d’aproximadament dues hectàrees plantades de la varietat Chandonnay, està al costat de la carretera C-15, entre Vilafranca del Penedès i La Granada. Des de la carretera s’observa clarament el nou projecte artístic de Almirall-Llusià, que ha convertit aquesta vinya  en un impactant i inèdita instal·lació pictòrica-artística. La intervenció consta de més de 800 pals pintats, entre els intermedis i els punters, que s’aixequen en la vinya emparrada. El projecte es va iniciar el 2004, pintantcadascun dels pals d’emparrar les vinyes amb formes de colors diversos, seguint la línia pop que caracteritza la seva pintura.

El bosc dels Pujols és el punt més alt del terme, cosa que el converteix en un excel·lent mirador de gran part de la comarca. En aquesta zona, a més de les vinyes, hi ha bosquets, camps de cereals, farratges i ametllers, que ajuden a recordar com era el municipi abans de la monopolització de la vinya, que ara ocupa pràcticament la totalitat del terreny agrícola.